A l'Iran hi ha un sector social i polític —que detenta el poder armat— que vol que les dones necessiten un vel avalat judicialment o policialment per a ser dones i eixir al carrer. Digam-ho aixina. Doncs, en Espanya no fa tants anys, per a determinar les teues preferències sexuals, calia un aval mèdic —una varietat jurídica del poder— que dictaminara que estaves malalt si eres homosexual per a que eixe mateix sector social i polític «iranià» estiguera tranquil. No calia realment cap aval mèdic, estaves malalt i prou. I hi havia metges, retors i farmacèutics que ho avalaven —al cap i a la fi encara hi ha associacions mèdiques que ho avalen. 🔗
I ara hi ha qui, sense vergonya per militar en un partit que es diu progressista —«socialista» volia dir això en algun temps—, pretén demanar-los un aval judicial per a determinar qüestions mèdiques... ¿O no són mèdiques? ¿Delictives? ¿O tampoc no és delicte? Per tant, ¿per què i per a què un aval judicial? Hi havia un temps —no fan tants anys— que les dones necessitaven un aval del marit per a exercir alguns dels drets dels hòmens. ¿Qui avala que eixos socialistes ho siguen realment? Uns metges franquistes, supose, com ara aquells que buscaven el «gen roig». 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada