divendres, 23 de desembre de 2022

Com el cuc de seda

L'antic company Vicent continua indagant en els documents relacionats amb la història de Rafelguaraf. De tant en tant, troba paraules estranyes o interessants. Esta volta ha trobat sirigà, que segons alguns és una denominació antiga del cuc de seda (< sericanu diu Alcover) 🔗 —també tenia la forma sirgant—, i que sembla que en aragonés era sirgano. 🔗 Antoni Griera tenia una versió de significat un poc diferent: «indret on treballen els cucs de seda». 🔗

Ves a saber si realment va ser una paraula usual —la pista aragonesa indica que sí—, però sí que era d'ús culte per a noms o explicacions científiques: «siriga coerulea». 🔗

A banda d'això, hi ha un més misteriós «escabeny» en un inventari de béns. No sé segur a què correspon i no trobe cap referència d'eixa paraula en la xarxa. Localitze un escabeno en castellà, que és el nom d'un que usaven els fusters en els arsenals, segons indiquen diversos diccionaris castellans antics. 🔗 Podria ser una adaptació d'això.

Eixe poquet de recerca, la instaŀlació d'un antivirus en el mòbil i arrancar uns quants apagallums (Senecio vulgaris) és una manera de passar un moscós, un d'eixos dies que omplis amb afers personals imposats o improvisats, perseguint la morera, com el cuc de seda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada