Mos hem enfitat d'eixa indolent fantasia futbolera que té igual com vagen els drets humans, el masclisme, el sexisme, l'homofòbia, la democràcia, etc., mentres rode la piloteta i els autòcrates, plutòcrates o cleptòcrates s'ho embutjaquen sense suar gens, però ara ja, de cara als bons sentiments de Nadal, podríem fer un pensament pel futbolista Nasr-Azadani, 🔗 a qui encara no ha assassinat el règim teocràtic iranià. A més de posar-se el bixt —que no sé si és el بشت que arreplega el meu diccionari d'àrab—, 🔗 amb eixa túnica que representa el poder al Qatar, podria fer un gest pels drets humans, aprofitant la capa i que ara és quasi un superheroi.
Bé, si no ho pot fer Messi, segur que ho farà Macron, ¿no?, 🔗 que per això devia mostrar tant d'interés en eixe esdeveniment del capitalisme destarotat més inhumà. Quan es va concedir l'organització del festival futboler a eixa dictadura aràbiga, ¿d'això es tractava, no?, d'aconseguir millores humanes per la contornada. L'Iran està «a un tir de pedra», expressió que, pensant en els règims teocràtics de la zona, hauria de tindre ara un sentit positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada