dilluns, 9 de setembre de 2019

Les raons aprofitades

És arriscat i insegur, però a voltes convé fer l'esforç de lligar els arguments que poden aparéixer en una mateixa pàgina de diari. No serà cap descobriment enlluernador, però sí que permet algun alleujament mental i, un poc, humorístic.

En el diari El País d'ahir, Joaquín Estefanía («Teoría del gorrón») parlava de la teoria de l'aprofitat (el DNV proposa «gorrer» o «gorrista», que no havia sentit mai). La cosa és que diu:

La teoria de l'aprofitat és una formulació que sosté que els actors racionals tendixen a abstindre's en l'acció coŀlectiva en la mesura en què pensen que uns altres faran la part que els toca per a aconseguir algun objectiu mutuament beneficiós.

En la pàgina següent, Enric González («Resumen del siglo XXI»):

Els nous dirigents populistes de hui ho tenen molt difícil per a superar aquella bola, plasmada fotogràficament en la reunió de les Açores que va congregar quatre polítics (el mateix Bush, el birtànic Tony Blair, l'espanyol José María Aznar i el portugués José Manuel Durão Barroso), tres dels quals semblava que sentien una atracció especial per la càmera. El que va procurar mantindre's fora de pla va demostrar ser hàbil: a diferència dels tres famosos farsants de la foto, Durão Barroso es va salvar de la crema i poc després va aconseguir ser president de la Comissió Europea. Va durar deu anys en el càrrec.

Demostració de la teoria, que pot variar de nom i de circumstàncies. Tenim el consol, si més no, tal com diu Estefanía, que es tracta d'un «actor racional». Si no és que la racionalitat també s'ho ha de fer mirar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada