Lligc que un historiador, David Garrido («Al meu país la pluja no sap ploure: els aiguats de 1475-1476» Diari La Veu, 15.09.2019), escriu amb intenció la frase següent: «Això ha estat sempre així, perquè els barrancs són barrancs, precisament, perquè hi corre l’aigua, quan hi corre, a bastament.» Coses que passen quan volem expressar més del que caldria.
Com que és inusual, i precisament perquè sona massa bé i realment no sabem què vol dir eixa expressió, convé consultar els diccionaris si volem ser més precisos que doctes. El DNV diu que a bastament equival a 'en quantitat suficient'. Vaja, no pareix que fora això el que volia expressar l'autor. Diria que l'expressivitat de la llengua d'ús comuna és ben acolori i capaç d'explicar les avingudes exagerades, les «tafarraes» que comenta el mateix autor.
En tot cas, com que tinc el vici de voler vore més del que toca, trobe que deu ser un mal afegit que patixen els parlants de llengües com la nostra, eixes llengües que no guanyen per a disgusts i van deixant un petit silenci mediterrani com qui sent ploure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada