Fent un poc de neteja, torcant per ací i per allà, apareix el meu antic monopatí blau translúcid Supa Skuda. No vaig ser mai un virtuós dels equilibris i les cabrioles, però vaig aprendre a desplaçar-me pel poble botant les voreres sense massa miraments i a bon ritme.
Està quasi nou i em passa pel cap recuperar-lo per a moure'm per la ciutat. De moment, el torque i pegue uns quants bots. No sé com han anat enguany els ànims indepes, però espere que encara puguen fer uns quants volantins democràtics més reclamant el dret d'anar en monopatí, vist que ni els imperis ni els estats nacionalistes excloents, com ara l'espanyol postfranquista que encara mos hem d'engolir, no són cap panacea per a resoldre problemes ambientals, socials. Ni tan sols d'una Europa comuna.
Almenys, amb un monopatí vell i reciclat pots botar voreres i circular amb el propi esforç ecològic. Hi ha pistes per a fer amistats, i és diferent acudir-hi impulsant-se amb la voluntat política de moure els peus que a colps de sentències que pengen del la weltanshaung d'un caudillo pròfug encara d'una pretesa història democràtica.
Després de Chaves Nogales, Kertész. Vacances sense alé, però amb Bunge a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada