Estic desconnectat uns dies de l'actualitat (catalana, valenciana i la resta) i em centre en mirar el paisatge amb arbres, pedres i rajoles de Sòria. En una taula veïna del restaurant un client fa broma sobre les seues possible aŀlèrgies: diu que en té a l'«aleta de ministro»... És molt tòpic fer broma sobre els polítics —que segur que se les mereixen quasi totes—. Em sembla que els fallers que fa esclatar una traca pel carrer i després no agranen les restes i el rastre que van deixant, també sabrien criticar els polítics, més encara i en millors condicions si sabérem acceptar que també hem de ser valorats, aconsellats i rectificats quan podem millorar qualsevol de les nostres activitats públiques.
Això no va aixina. Les carnisseres, els funcionaris i els perruquers massa sovint tenim molt a dir però no solem escoltar massa. És cert que hi ha més soroll que encert, però a la vora del Duero hi ha esquirols (Sciurus sp.), pit-rojos (Erithacus rubecula) i caragolets (Troglodytes troglodytes) ben desvergonyits i que pareix que confien molt en les persones de la rodalia. Per alguna raó atzarosa la gent encara deu ser pacífica i amable per ací. En general, vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada