La variació de la temperatura em sembla que no és tan rellevant com la de la humitat. Al mig de la plana de clima continental o tocant al clima oceànic, amb trenta graus i un vint per cent d'humitat l'ombra, segurament el sol cou, però l'ombra és ben agradable i refrescant. Per la carretera anem notant el canvi cap a la calina interminable de València. Les ombres dels arbres de València, que n'hi han també, lleven la solana, però la calentor forma una capa compacta en tot el gruix d'aire.
Eixa calor humida deu marcar el caràcter. O tan sols obri els porus i escarota els cabells. Tal com diu Takse, «la millor terreta del món», segons com, són totes. Hem de trobar el grau d'humitat que més mos apanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada