dissabte, 9 de març del 2019

Lletres sense ciència

Veig que les frèsies es diuen paregut en italià (fresia). Com que és una planta vinguda de l'Àfrica, du el nom que li va posar un botànic danés (Ecklon) a partir d'una adaptació al llatí del cognom d'un metge alemany amic seu (Friedrich Heinrich Theodor Freese, que no té pàgina encara en la Wikipedia). Això que era amic seu ho diu un diccionari francés (Atilf), altres fonts diuen que era un alumne, o inclús un pupil.

Un botànic danés i un metge alemany units per la ciència del segle xix al sud de l'Àfrica. No tinc prou idea d'alemany per a entendre els conflictes territorials d'eixa zona que comenta la Wikipedia. En canvi, això de l'associació de les ciències en lots que no es poden barrejar em deixa un poc sorprés quan m'ho comenta Anaïs. No pot triar segons quines combinacions per a la secundària i més avant. En resum, que no es formarà més en matemàtiques ni en química, per exemple. No acabe d'entendre què pretén eixe sistema de distribució dels coneiximents. La meua experiència i el que em comenta em fa lamentar que l'esperit científic no es transmeta com l'olor de les frèsies, tant si parlem de «ciències» com això que diuen «de lletres».

Certament, amb un poc més de ciència, moltes lletres impreses o escridassades no hagueren arribat als papers, a les orelles i ni tan sols a les idees.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada