Escolte fragments de la retransmissió i tinc la sensació que una narració que tinga com a personatge un català fent una truita francesa es pot convertir en un relat de terror si és narrada per algun dels policies o guàrdies civils que estan contant com van viure els fets del procés independentista sotmesos a juí en el Tribunal Suprem espanyol.
Cert és que en boca dels independentistes allò era una festa. El cas, però, és que n'hi han uns acusats que estan tancats en la presó per unes «percepcions» que no responen a cap fet real, sinó que es van quedar en mera hipòtesi o expectativa frustrada. La frustració de les expectatives no és una possibilitat admissible per a alguns seguidors de les ideologies dogmàtiques. Una facció del nacionalisme espanyol ha decidit que les percepcions, pors i frustracions que senten tenen ara l'ocasió d'una compensació o de recuperar les tornes pels anys en què la democràcia i la laïcització de la societat han bandejat els principis i fonaments del nacionalisme espanyol autoritari.
La bona del cas, per dir-ho aixina, és que també estem assistint a les misèries del sistema judicial en este àmbit reflectides en l'interés de la fiscalia per condemnar i el desinterés per aclarir la realitat dels fets. Els acusats continuen tancats mentres la fiscalia es preocupa per la por que sentiren els policies pel que haguera pogut passar. Es veu que hi ha un codi penal de la temença.
És imperdonable el que ens van fer passar i el que continuen fer
ResponEliminaSí, Maria Teresa. En tot cas, espere que els esdeveniments d'ara i els que vindran posen les coses (i les persones) a lloc. Mentrestant, aprenem com de superficial és la democràcia en algunes qüestions.
Elimina