Dissabte va ser la boira misteriosa que mos va envair des de la mar fins que quasi no mos veem la punta del nas. Diumenge, una ponentà d'eixes de ple estiu. Hui frescor i núvols, mentres el personal continua amb els coetets. Si no fóra perquè seria llevar-li gravetat al fet nociu de la contaminació i el canvi climàtic, diria que estos dies eren premonitoris del que mos ha de caure damunt. Però seria una i ocurrència massa banal i tòpica.
El mal és que només ho acceptarem quan pugam lamentar-ho de manera terapèutica. Fins llavors, podríem provar a considerar l'ecocidi, tal com proposa Polly Higgins. Ja posats, carreguem-mos-ho a consciència, com en una grande bouffe... Bé, en realitat ja ho estem fent. I vorem si ho paren Malala Yousafzai o Greta Thunberg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada