divendres, 17 d’agost del 2018

No sabem ploure

Hi ha un cert de corrent de fons en la nostra societat que reflexiona sobre els «ancient aliens» (en fan documentals molt entretinguts), que s'emociona amb el «fet» que el valencià prové d'un suposat mossàrab, que s'indigna pensant que els fonaments de la literatura en castellà va ser redactat en català, censurat i adaptat a aquella llengua i societat, que sermoneja sobre com de malament parla la gent del segle xv (per posar una data, perquè podem recular als etruscs, si convé) cap ací i que si et passes el dit per l'ull quan tens un mussol mentres dius «mussol, u; mussol, dos; mussol, tres, ¡pa tu és!» i li toques l'ull a algú, te se'n va el mussol i li'l passes a eixa persona, cosa que denota més mala llet que voluntat curativa.

Com que continuem arrossegant discriminacions lingüístiques (en el Mercat Central de València), sexuals, masclistes, racistes, econòmiques, classistes, problemes ambientals i alimentaris, etcètera, podem considerar que tenim la mateixa faena que tots amb problemes i en situacions diferents i que convindria resoldre'ls amb la ciència, que fan que evitem el victimisme i les fantasies estèrils o nocives. Com ara que la pluja no sap ploure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada