M'assenyala Takse que un atovó que no és un alcavó, que els vaig confondre ahir. És cert i ho corregixc. La calor provoca miratges i dubtes. ¿Comprem en la botiga que mos ve de pas i on la dependenta no parla en valencià o comprem en la botiga que queda un poc més llunt i on la dependenta sí que mos atén en valencià? Mèrit i capacitat, d'això es tracta en este moment de previsió preelectoral. ¿El coneiximent de les llengües oficials és un mèrit o és un requisit? Segons alguns responsables polítics, la seua llengua és requisit per a ser funcionari de la Generalitat. L'altra —que no és seua ni de ningú, pel que sembla— ha de ser només un mèrit. I, ja posats, també hauria de ser un mèrit fer papiroflèxia, per tal de calmar els rampells de demagògia, i haver fet lectures sobre la democràcia i els drets lingüístics. Però lectures d'obres que miren de fomentar eixa combinació legal i social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada