Em pensava que els suros blancs, els plàstics i les caixes de cartó d'electrodomèstics que apareixien acumulats periòdicament al costat dels contenidors de fem orgànic del barri eren deixalles del veïnat irresponsable. Acabe de comprovar que, tot i que és possible que hi haja veïns irresponsables, la irresponsabilitat és compartida amb alguns repartidors d'electrodomèstics que acaben molt prompte deixant-los allí mateix. Esta volte eren els que venien a dur una llavadora comprada en Media Markt. No sé de quina empresa eren, però es veu que tenien idees peculiars sobre la utilitat dels contenidors de fem.
A la porta de casa li lleven els plàstics, el suro i els cartons a la llavadora, te n'entres amb el qui porta l'aparell dins de casa mentres l'altre company es queda fora —penses— carregant els residus per a dur-los al punt de reciclatge. Una volta t'ha instaŀlat la llavadora, els oferixes un got d'aigua, perquè fa una calina de por i vénen al ple del migdia (i es suposa que havien d'haver vingut fa tres dies). Se'n van.
Més tard, ixes de casa i et trobes el cartó, el suro blanc i els plàstics tirats al costat del contenidor. I per allí, tirat també, un manual emplasticat de funcionament de la rentadora. Ho arrepleguem i ho portem als contenidors corresponents. El manual té una ventosa per a penjar-ho en algun lloc. La runa no li la podem penjar a ningú i «mos traurà de casa» —com dia ma mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada