La «Balada de la garça i l'esmerla» de Roís de Corella van d'una garsa (Pica pica) i d'una merla (Turdus merula). Això agarrant-ho literalment i de manera raonada, tal com fa Germà Colón. Dit això, sembla que hi ha qui preferix canviar els protagonistes per a versionar el joc poètic de manera que s'adapte més a la visió emocional i ornitològica de cada u. El cas és que això arribe al punt de fer perdre de vista el valor inicial de les paraules i, de passada, conviden a la confusió sobre eixes paraules en la llengua actual. Això passa quan il·lustren la balada amb imàtgens que convertixen la garsa com un agró gris (Ardea cinerea) i l'esmerla com una moixeta (Falco tinnunculus).
En fi, em sembla que és més apreciable el llustre (la 'lluentor') d'una merla al sol que la d'una moixeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada