divendres, 10 d’agost de 2018

Algunes tanques atlètiques

Encara em sorprén, seguint els campionats europeus d'atletisme en la retransmissió que fa la televisió pública espanyola, la quasi proverbial incapacitat dels periodistes per a fer una pronúncia més o menys correcta i estable dels noms dels esportistes. Per exemple, en el cas d'Amat Carceller, els germans belgues Borlée esdevenen «borlí»; l'alemanya Jungfleisch esdevé «júnguelflix»... I més casos que n'hi ha, sense haver d'entrar en els casos dels cognoms associats a llengües que no són les oficials o habituals dels estats pels quals competixen els atletes.

A més, deixant de banda que encara hi haja separació de competicions per sexes, no acabe d'entendre que hi haja 110 metres tanques per a hòmens i 100 metres tanques per a dones, o decatló per a hòmens i heptatló per a dones. No sé quina deu ser l'explicació d'eixes petites diferències de metres o quantitats de proves, però supose que deu ser ben absurda, com solen ser totes eixes discriminacions a l'ombra que no s'acaben mai.