Tenim la sort de poder pegar-li la volta a les coses. Hem de vore la incoherència com una oportunitat de combinar les idees de maneres diferents, esperant amb il·lusió que un atzar que done resultats positius. Visitem el Col·legi de l'Art Major de la Seda de València. Els cucs són sistemàtics i faeners. Les persones no fan més que embolicar la troca.
A pesar que la informació del mostrador no té versió en valencià, t'atenen en valencià i l'audioguia també té versió en valencià. La visita a l'edifici i l'exposició oferix molts racons i motius per a pensar sobre una part prou desconeguda de la història cultural i comercial. Una mostra realment sorprenent és l'escala de caragol gòtica descoberta en un racó d'una sala durant les obres de restauració.
Els cartells del museu, com és quasi inevitable en este país, estan coherentment ordenats a partir del valencià en bona part del recorregut, fins que arribes al punt d'una part més vella, on es trabuca l'ordre o fins i tot on desapareix el valencià. Els llibres de comptes i apunts de la institució que podem vore estan en castellà. Una excepció és el procés judicial de finals del segle XVII (de l'any 1689, crec recordar, una iniciativa judicial d'un tal José Valero...) que mostren en una vitrina: està escrit a mà en valencià. Desxifrem unes quantes paraules. No trobe el document en la xarxa. Això sí, veig que sobre eixa faena hi ha alguna història curiosa i interessant en valencià: el manuscrit de Joanot Valero (Sciència.cat i Universitat de València) o el llibre Les paraules de la seda d'Alexandre Bataller Català [veg.] i Carme Narbon Clavero.
L'ofici de velluter ha desaparegut de València, diu en castellà en un vídeo Vicente Enguídanos. Deixem desaparéixer les coses per a poder-ho lamentar. També passa això amb el vellut de les llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada