«Allà on triomfa la política d'immersió lingüística estem tornant a l'aldea» va dir Carolina Punset (en castellà, llengua habitual en Jaraguas, aldea de Venta del Moro) en el ple d'investidura del president de la Generalitat dijous passat. Tenint en compte el context del seu discurs i de l'acte on el pronunciava, no podem pensar que estava referint-se a la immersió lingüística que es puga produir en Conca, Jaén o Àvila... Bé, dubtem que en eixos llocs s'haja generalitzat més immersió lingüística que l'habitual dels territoris on la preocupació lingüística en l'educació no passa del cultiu del monolingüisme en un idioma oficial (el castellà, en estos casos).
En principi, cal entendre la immersió lingüística com l'experiència en què la llengua de relació i d'instrucció a l'escola i la llengua familiar dels infants són diferents. Tanmateix, la diputada Punset Bannel no va aclarir de què parlava i, per tant, semblava que apeŀlava al que tots podíem «sospitar»: al bubo sereno en què volia convertir el concepte «immersió lingüística». I això reblava el clau que havia intentat posar prèviament en dir que el valencià és «poc útil» per a trobar faena. En eixe punt, a més, va confondre els drets i obligacions d'una administració democràtica amb el que pot ser la percepció de la diputada sobre el que és útil per a la societat. Per exemple, podem opinar que el seu discurs va ser «poc útil», però tenia tot el dret a exposar-lo.
Com que la cosa no té més suc, i relacionant-ho amb la utilitat, esperem que no siga eixe el rigor en les idees i en l'exposició que ha de practicar la seua formació política en el parlament valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada