Han començat per parlar dels aparcaments que la institució té llogats innecessàriament, però sembla que no n'han tret l'aigua clara. Encara hi ha qui és capaç de sostindre que cal mantindre eixos lloguers (uns cinc mil euros mensuals) en previsió de la necessitat d'aparcar quan es produïxquen votacions urgents que no s'haurien de vore entrebancades per l'aparcament dels vehicles. ¿Quan s'ha donat eixe cas? Ho desconec, però em sembla que no es donen tots els anys. D'altra banda, hi ha avions, taxis, autobusos, metro, tren, bicicletes, per no parlar de patins, monopatins, tricicles o, simplement, l'anar a peu de tota la vida. Supose que deuen haver previst, en cas d'embús, el rescat dels diputats amb helicòpter. O amb drons. Encara es suposa que seria més simple preocupar-se del funcionament dels sistemes públics de transport.
La renovació dels parlamentaris de les Corts Valencians és una ocasió per a trencar estes i altres inèrcies amb què algunes pràctiques negatives o dubtosament beneficioses per a la societat s'instaŀlen en una institució quan es dóna la combinació de majoria absoluta, personalisme, opacitat i absència de controls públics, que diria que és molt el que ha passat fins ara. També és, per tant, una oportunitat per a la imaginació i, ja posats, per al rigor en el tractament dels diners i els recursos públics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada