La simpatia de Constantí per la nova doctrina va començar a manifestar-se d'una manera clara amb una mesura enterament justa i tolerant: la promulgació de l'Edicte de Milà, l'any 313, que establia la llibertat religiosa; llibertat que ara, per cert, dèsset segles més tard (dèsset segles durant els quals tanta sang va ser abocada a causa, per contra, d'infames intoleràncies religioses, filles d'esperits tancats, entestats que la seva religió era superior a les altres, o als quals convenia que així es creguera), dèsset segles més tard, dia, 3.000 bisbes no han estat capaços d'establir en l'últim concili, no volent enrecordar-se de l'alegria dels cristians de llavors, i per no entristir, sense dubte, els més tancats d'ara.Juan Bautista Bergua Olivarrieta, «Noticia preliminar» a La novela bizantina, 1965.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada