Pau Vidal mos demana en Migjorn uns quants insults valencians equivalents a malparit, desgraciat, manifesser. Això de manifasser no és massa insultant, trobe. Naturalment, el grau màxim és fill de puta i, a voltes, cabró. Jo en tinc pocs al sarró, per falta d'ús, tot i que conec bona cosa de mots que ho pretenen però que no m'arriben a semblar insults.
Mire la llibreria i trac el Diccionario del insulto de Juan de Dios Luque, Antonio Pamies i Francisco José Manjón. N'hi han de tots els colors. El meu repertori no passa dels que deixen anar en tv3, imbècil, estúpid i els habituals del poble, que són desqualificacions més o menys toves: apardalat, encantat, neula, bovo, caracollons, borinot, taperot, bandarra, tarròs, mitjamerda —sí eixe sona pitjor—, cara de carn, trapatroles, tarambana, trompellot, desmanotat, bord, tap de bassa, gos, porc (/sèrdo/ també)... En realitat, quasi diries que tenen tots un to ben amistós i familiar.
Pau en podria fer un diccionari, ja posats, per aprofitar i ampliar la faena de Toni Ibáñez, Jaume Fàbrega, el Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer o el diccionari d'insults tintinaires Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!. Trobe que a molts escriptors, traductors i creatius en català els aniria bé tindre una referència ben insultant. A tots mos aniria bé, vullc dir.
Ja sé que demanava insults valencians, però no me'n sé estar de deixar-ne anar alguns d'un barceloní que aviat farà dues dècades que viu al Vallès, relacionats, com no hauria de ser amb l'escatologia: caracul, merda (o merdós)... El cabró em sembla que és d'ús ben general, també.
ResponEliminaJo tampoc sóc gaire de l'insult i la flastomia. :-)
Molt bones les recomanacions bibliogràfiques!
Eixe de «caracul» també és valencià, i es pot ampliar a «carapiu», i això em recorda el «panoli». Uf, si n'hi han en els racons de la memòria. A vore qui es decidix a fer «el diccionari».
ResponElimina