Hi ha a qui li molesta molt no tindre raó. I és comprensible, a mi també em molesta i procure sempre tindre'n una poca, no molta, però que no me s'acabe mai. Tampoc vullc tota la raó del món, com a voltes diuen, sinó un pessiguet d'eixa lluentor de veritat amb que aclarim les idees, però que mos encenga si en tenim massa.
Per contra, hi ha qui pot viure sense ni un polsim de raó, però que té la sort que, en general, la raó no és un dels condiments necessaris per a viure. La raó i la veritat, són diferents de les certeses i els dogmes, però estos dos suplixen de manera molt avantatjosa aquells miratges de la ciència. Els dogmes són fonamentals i infal·libles, però les certeses, encara que són més flexibles i variables, també són idees que s'ajunten bé amb el caràcter i l'estat d'ànim.
En fi, quina sort tenen alguns, bona o roín, segons com es mire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada