Enllaçant amb això de les serps amb cabellera del poble, recorde el «brúfol marjalenc», ocellot que no he vist mai per allà, però que encara perdurava en el record dels habitants de la Vall fa uns anys. L'arreplega Joan Giner Monfort en el seu llibre El valencià de la Valldigna, on dóna com a informació complementària una de les fitxes que anem fent un poc entre tots. No m'estranya que l'haja trobada, perquè sembla que és l'única aparició que hi ha del terme fins ara en la xarxa. ¿Per què no en parlen més els vallers? Bé, fa temps que va desaparéixer la marjal i, amb ella, aquells brúfols. Hui, els pardals que mos observen són uns altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada