El segon dia del curs d'estiu hem arribat al cap del coneiximent amb Jordi Colomina:
I que, almenys per una vegada, triumfara el coneiximent, per a fomentar el creiximent d'una llengua que, digau-li valenciana, digau-li catalana, des del seu naiximent no ha deixat de fer mereiximents.
Un cloenda carregada de sentit. No cal dir que el precedent del treball de Colomina sobre la qüestió és un article d'Emili Sàez (que podeu trobar en una fitxa d'Eines de Llengua): «El valencià i l'increment -ement / -iment en els substantius postverbals derivats de verbs de la segona conjugació: la dualitat naixement / naiximent». Colomina ha matisat l'article d'Emili Sàez, ha ampliat la recerca i ha arribat a una conclusió semblant. Ah, abans d'això hem vist com mos hem velaritzat a la carrera.
En la segona sessió del dia, Emili Casanova mos ha fet munts de les paraules que reblen els diccionaris i que se n'ixen pels descosits. I quina llàstima que no tingam mitjans ni recursos per a fer servir tanta varietat lèxica i expressiva. Un detallet que sembla que l'avl no té massa en compte, preocupada ara —em diu Takse que ha dit Ramon Ferrer— per vore com denomina l'acadèmia espanyola l'albaet que té entre mans.
Dia 3 de juliol, ha fet solet a la plaça de la Mare de Déu per a les víctimes del metro d'aquell dia de fa ja set anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada