Veig que no havia inclòs en este bloc les «serps amb cabellera» de la Vall, una figura de l'imaginari fantasiós que pot aparéixer en qualsevol lloc, sobretot allà on no saps què hi pot haver, tant pel desordre com per la runa que s'hi poden acumular. «¡Serps en cabellera!, n'hi havien allí», podria dir algú que entrara en els armaris de Bárcenas (o de Blasco Castany, que també deuen estar ben roblidets). Diu que eixa figura pertany a la mitologia pirinenca (veg. Dramatúrgia al País de les Meravelles?), i em fa gràcia que haja viatjat —com tantes altres coses— cap al sud, encara que haja perdut part de la cabellera pel camí.
Diuen que a mon àvia se n'hi va aparèixer una, devia ser cap a principis del segle XX. No sé pas què devia ser.
ResponEliminaLlevat que fora un animaló ben roín, quasi segur que ja l'hem exterminat. Salut, Esteve.
ResponElimina