Els valencians estem aveats al dispendi de mitjans, la hipercorrecció i les barates de paraules, de trets, de llengua... I mos barallarem si cal per vore si els llançols entren o no sancers en el futur diccionari de l'avl, com si mos en sobraren, de paraules i sons, com si no tingueren trellat ni ús ni justificació i puguérem anar deixant-los perdre en unes bugaes d'eixes en què perds el fregall i l'escurà.
Era cert, es podia i es pot, ¡i tant que podem escriure aixina! —i allana—, però es veu que només ho podem fer per a les notes que deixem en la porta de la botigueta quan eixim un moment, o per a acompanyar els gomets i els imants de la nevera. Perquè el cas és que no fem en valencià ni diaris ni res que tinga pes en la comunicació general. En canvi, trobe companys i companyes ben preocupats per si afegim llançols sancers o a trossos, pesants o llaugers, i els acadèmics i acadèmiques no sembla que estiguen molt més en contacte amb la realitat que mos programa el traductor automàtic Salt, l'escriptor valencià per excrescència. Per excrescència de traduccions del castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada