Dur al be és una expressió típica d'eixes que deixarà prompte de dir-se. Al cap i a la fi, el be és ara el corder, parlant de l'animal i de la carn; o el borrego, si es tracta també de l'animal i, en sentit figurat, de les persones (també, segons el diccionari, és una tallada d'un pastís que no conec). Ara, com que be sembla que és típic de Barcelona, segons comenten uns locutors de Catalunya Ràdio, encara podria tindre més vida. Tanmateix, tenint en compte com va això de l'ensenyament de la llengua al País Valencià i, pitjor encara, els mitjans de comunicació, quan mos quedem sense bens en Barcelona ja farà anys mos haurem menjat les últimes xulles de corderet que tantes devocions desperten per ací. El que sembla és que llavors també serà ben habitual «inalàmbric», segons els mateixos locutors. Demane «tacs» en el supermercat: «¿Tacos?». Sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada