Molts parlants valencians mos assotem contínuament pensant que no parlem bé, simplement perquè no parlem de llibre... O perquè no parlem la varietat de català que se'ns ha transmés de manera consistent i continuada, eixa varietat estandarditzada amb prou fortuna i que és general en els mitjans de Catalunya. Això dels assots no és cap cas únic en el món ni cap novetat. És la conseqüència d'una educació i d'una pràtica social que subordina el valencià al castellà escolaritzat i, segona subordinació, el català parlat al País Valencià a l'èxit (tan relatiu com es vullga) del català parlat i escrit en Catalunya. La primera transmet l'escala de valors «nacional» excloent espanyola; la segona, la impotència victimista. Amb els assots els déus que siguen mos perdonen els pecats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada