Hi preval el component de fatalisme endogàmic i [...] sota l'aparença d'un triomf de la llibertat individual i de la continuïtat del grup s'amaga la incapacitat de superar les barreres socials i l'estigmatització de la llengua, tolerada i relegada a l'àmbit subaltern.Miquel Nicolás i Amorós, La història de la llengua catalana. La construcció d'un discurs, 1998, pàg. 344.
Ho diu parlant dels sainets d'Escalante. Fa molt de temps que estem perplexos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada