Hi ha el que sembla una errada al començament del Jo confesso de Jaume Cabré (pàg. 24, 3.ª ed.):
—No vull anar a Roma, monsenyor. Em vull consagrar a l'estudi perq
I s'acaba aixina, sense punts suspensius ni res més. Ho ha detectat Takse. En trobe un altre cas més avant (pàg. 394). No crec que forme part dels recursos tipogràfics aplicats per l'autor; si ho és, no entenc quina és la intenció. Ja vorem què fan les edicions en el futur.
Quant a l'alienament que m'agafa de tant en tant, veig que l'alcalde de Marinaleda i uns quants més assalten un Mercadona. Estic segur que és una campanya contra els interessos valencians. Estos andalusos que no mos poden vore, mos furten Marina Alabau per a tindre una medalla d'or olímpica i ara això. ¡Estic tragant mes quina!
Hola Miquel, acabe de veure el teu comentari sobre els "feridellos". No coneixia eixe blog d'Oliva. Molt interessant, la veritat.
ResponEliminaPer cert, com és que has escrit dues vegades part del mateix paràgraf? És un joc d'estil?
Salutacions
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTi posso confirmare, caro amico, che anche nella versione in italiano c'e questo strano taglio: «Non voglio andare a Roma, monsignore. Mi voglio consacrare allo studio perc.». Sembra che nemmeno il traduttore transalpino si sia reso conto di questo errore, forse anche esiste un salt in italiano e gli ha messo l'automatico. Salutami Takse.
ResponEliminaFrancesc, no te se n'escapa una. Doncs, no és cap joc estilístic, sinó coses del miniordinador i la connexió estiuenca a Internet. Gràcies per l'avís.
ResponEliminaSignor De Mora(l)es, Takse vos saluda taraŀlejant alguna de les cançons de «la puta de la fusa», que és el nom amb què ha batejat eixe magnífic disc de quan éreu brasiler. Encara no ha aprés a fer-ho en italià. No li ho tingau en compte. Ci vediamo.