dimecres, 1 d’agost del 2012
La faena de la feïna
Una xica de Sueca que pronuncia «feïna» es preocupa pel registre que fa servir, que vol que siga elevat, culte, allunyat de la vulgaritat general, «exemplar», en resum. El cambrer sud-americà de Forsters parla en anglés a la taula del costat. Takse li lloa el domini que té de les llengües i ell riu i li comenta que també parla «una miqueta, un poquet» en valencià, que ha tret un nou... A pesar que li ho hem demanat diverses vegades, el restaurant trau un zero pelat i repelat. Trobe que la «faena» és diferent de la «feïna».
Marcadors:
lèxic,
normalització,
normativa,
sociolingüística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada