dilluns, 27 de juliol de 2015

Desdeny dels altres

La citació d'ahir fa que explique —trobe que alguna volta més es deu haver notat— que no sempre les publique perquè hi estiga d'acord, sinó perquè exposen maneres de pensar, reflexions, idees o destrellats que induïxen a la reflexió, a la rèplica o a l'acord i el record. En eixe sentit, vaig llegir l'article de Santiago Roncagliolo i em va semblar parcial, egoista, a més de desenfocat i amb una validesa tan particular que em resulta comprensible que l'autor no haja fet articles semblants parlant de Londres, Lisboa, Roma, París, Berlín o Atenes. O Madrid, ja posats, que està tancada també sobre ella mateixa, sobre el castellà i, «si escribes en» qualsevol llengua que no siga l'espanyol, ¿tu vida està en Madrid? Si la resposta és que sí, deu ser perquè a través d'internet pots viure on vullgues.

Mirant-ho bé, no entenc per què tantes ciutats del països del món «desdenyen tota eixa gent», tal com diu Roncagliolo i, suposadament, es bolquen en enaltir i difondre els qui escriuen en la resta d'eixes llengüe que no sumen cententars de milions de parlants amb estats al darrere. Ho hauria de fer Àvila, ¿no?, per exemple, oferint el danés al món. O Xàtiva, vaja, que tampoc em sabria malament que fóra el centre del melic guaraní i oblidara les seues veŀleïtats catalanòfones. No sé si els llatinoamericans s'alegrarien, però seria realment engrescador ser la porta del guaraní cap a Europa. El català, tard o d'hora, arribarà algun dia a la Unió Europea, podria ser que amb un estat darrere també.