dissabte, 27 de juliol de 2013

Un tàngano d'aigua

Ma mare pretenia fer-se un «tàngano» d'aigua, és a dir, un got ben gran, perquè estava abrasida. Supose que encara es deu dir això en Carcaixent. No he acabat de fer la fitxa sobre el mot, però per ara sembla que deu vindre del castellà (no sé si també de l'aragonés). El localitze amb eixe mateix significat Briz en la comarca de Requena-Utiel.

En el català de Carles Ros era un joc de xiquets, el tello, probablement, i tángano és com en diuen en gallec i en més llocs amb variants. En fa una descripció ben interessant Constantino Cabal en Los dioses de la vida: la mitología asturiana. Sembla que la cosa podria remuntar-se a una fórmula llatina, tango-mango, fins i tot en dret, hic ego vos tangano... Però, bé, ho deixe ací, que fa calor, i el que em tenia intrigat era d'on venia el nom del got d'aigua que es beu ma mare de tant en tant.

Publica un comentari a l'entrada