divendres, 5 de juliol de 2013

Esforços articulatoris

Hui la traca final ha estat a càrrec d'Abelard Saragossà i de Jesús Jiménez. Les mascletaes les ha pegades Abelard —eixa concordança del participi i les caigudes de la -d- són un homenatge a una de tantes regularitats de la llengua— amb el seu geni sistematitzador i metòdic. A més de les conseqüències de l'arraconament de l'-iste, un consell important: cal rellegir Sobre el llenguatge de Gabriel Ferrater i llegir Carme Junyent. Declinacions, som declinacions, no masculins ni femenins.

Abelard allobix un poc al principi en les seues respostes, però prompte entens que el carècter embolcalla un puny de seda contra el guant de ferro de la mala praxi i de l'especulació normatives. Li demane si no haguera estat millor..., però quasi que no em deixa acabar: «Millor això que una punyà en l'ull». No m'ho ha dit aixina, però és el que hem d'entendre de la gnv.

Al final, Jesús Jiménez ha desviat i esvanit la tensió reflexiva cap al domini dels sons. Quantes sorpreses mos amaguen les milanta i una maneres d'articular harmonies vocàliques i sonoritats sibilants. Diu que els seus alumnes reconeixeran l'al·legoria de la cortina i la porta obertes, tancades i entreobertes. ¡Pobres esforços articulatoris sense suport oficial!

Publica un comentari a l'entrada