divendres, 5 de juliol de 2013

Esforços articulatoris

Hui la traca final ha estat a càrrec d'Abelard Saragossà i de Jesús Jiménez. Les mascletaes les ha pegades Abelard —eixa concordança del participi i les caigudes de la -d- són un homenatge a una de tantes regularitats de la llengua— amb el seu geni sistematitzador i metòdic. A més de les conseqüències de l'arraconament de l'-iste, un consell important: cal rellegir Sobre el llenguatge de Gabriel Ferrater i llegir Carme Junyent. Declinacions, som declinacions, no masculins ni femenins.

Abelard allobix un poc al principi en les seues respostes, però prompte entens que el carècter embolcalla un puny de seda contra el guant de ferro de la mala praxi i de l'especulació normatives. Li demane si no haguera estat millor..., però quasi que no em deixa acabar: «Millor això que una punyà en l'ull». No m'ho ha dit aixina, però és el que hem d'entendre de la gnv.

Al final, Jesús Jiménez ha desviat i esvanit la tensió reflexiva cap al domini dels sons. Quantes sorpreses mos amaguen les milanta i una maneres d'articular harmonies vocàliques i sonoritats sibilants. Diu que els seus alumnes reconeixeran l'al·legoria de la cortina i la porta obertes, tancades i entreobertes. ¡Pobres esforços articulatoris sense suport oficial!

2 comentaris:

Rafel Ferrando ha dit...

Bona nit, Miquel. Et diré la meua:

El concepte que una gramàtica a banda de descriure, prescriure i proscriure haja d'actuar com un analgèsic o un antidepressiu, em pareix tan innovador i revolucionari que necessite temps per a mastegar-m'ho. Potser a soles "em pareix" i en realitat "no ho és" tant, però és que amb eixe principi actiu només conec la "Gramàtica valenciana raonada i popular" de Saragossà.

Potser no en som conscients i assistim al naiximent de la gramaticoteràpia aplicada. A mi particularment m'encanta el vessant social i (re)conciliador de les propostes d'Abelard, perquè s'allunya del mite de l'acadèmic "barbut" dictant a dreta i esquerra normes irrealitzables i allunyades del parlar del poble, assimilables només per especialistes i professionals de la llengua (i això tirant-la llarga).

Potser té raó i estem acostumats a complir normes sense conéixer-ne la justificació i és hora de "democratitzar" el valencià i, si algú en proscriu o prescriu qualsevol aspecte, almenys que tinga la decència filològica (científica) d'aportar proves.

Quant a la part fonètica, les explicacions de Jesús em duen a (re)considerar que en realitat tant la qüestió de la sistematització dels sons com la dels dialectes i les llengües és purament convencional, que respon més a factor pràctics, i que el fet que les persones percebem els sons com a fonemes i les parles com a dialectes o com a llengües depén més de fronteres, de política i de sentiments exacerbats.

Crec que és l'any que més he disfrutat en els Cursos d'Estiu.

Tècnic lingüístic ha dit...

Pel que fa a la gramaticoteràpia valenciana la tindrà en la sanitat privada, qui se la puga permetre. A la resta mos collaran un poc més la camisa de força amb què mos tenen agarrats.

T'agraïxc la teua, Rafel. La sessió panoràmica sobre l'AVL ha estat ben útil.