dimecres, 15 d’agost de 2012

Roba de faena



Parlant de llengua —hui que la ponentada mos oferix una humitat al voltant del 25 %—, és a dir, si no mos centrem en el seu pseudònim «normativa», totes eixes qualificacions que simplifiquem amb els termes «correcte» i «incorrecte», són divisions ben concretes i taxatives però que no haurien de ser objectes de devoció més enllà dels exàmens amb què superem les assignatures corresponents en l'ensenyament. És clar, els productes lingüístics s'elaboren per als contexts, els mitjans i les finalitats a l'abast dels emissors. Els parlants hauríem d'aprendre que tenim eixes opcions a l'abast, i no hauríem de viure tan convençuts que hem d'estar subordinats a un «estàndard», eixa simplificació administrativa per usos funcionals. Eixe monocultiu no aporta res de positiu si, a més, servix principalment per a proscriure la diversitat dels registres, i més acarnissadament encara contra el coŀloquial.
Publica un comentari a l'entrada