dimecres, 29 d’octubre del 2008

Llenguatge i jocs de ninos grans

Diuen i no diuen.
Hi ha qui sembla que s'aplique (o aplique) la dita eixa de «no en vull, no en vull, plat a caramull», i totes la variacions que hi han, és clar.

Per exemple, és repetitiu el debat badoc que algú sol encertar «sense ànim de problematitzar la llengua, però, ¿per què useu formes moribundes que trenquen la unitat lingüística?, sense negar que ho diguen milers o centenars de milers de parlants»... És a dir, la quadratura del cercle: sense fer un problema, busquem una solució per a resoldre el problema de les formes mortes vives en centenars de milers de parlants que no fan una unitat uniforme com cal. Torna-li la trompa al xic, tornem a tindre el debat de la morta viva. És cert, per sort moltes vegades és un tic involuntari que es resol amb informació, i és que la informació circula bastant malament.

Sobre això, sobre eixe «no-problema» problemàtic, la faena diària de transcriure les intervencions parlamentàries trobe que hauria de curar d'eixos enfocaments. És un termòmetre de l'estat de la llengua en unes certes generacions i àmbits representatius o que podrien representar models socials, tant en negatiu com en positiu.

En un altre àmbit menys innocent, és típic i conegut que hi ha diputats afirmen amb la disfressa de la negació. Ho recrearé després del que he sentit hui: «No hem de transmetre la idea que la immigració siga un problema. Els immigrants no haurien d'estat associats a la marginalitat, però les mancances en el finançament i en la política del govern central, poden fer que en lloc d'integrar la immigració, el sistema arribe al límit i afecte les condicions de vida dels valencians d'origen, situació que pot provocar malestar i rebuig...», etcètera, etcètera.

No sé si he deixat clar què transmet realment eixe discurs: simplement, una amenaça velada, i una patent de pensament retrògrade tirant a racista.

A banda d'eixes mitges reflexions, he tingut hui el dia atrafegat documentant «La lluna, la pruna», que no sé si va ser mai «bruna» originàriament, però que ha donat bona cosa de joc amb la fruiteta des de fa anys i a molts llocs diferents, per exemple, passant per Balaguer i acabant en Carcaixent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada