dijous, 23 de febrer de 2017

Som esmenables

Doncs, sí, faig de tècnic lingüístic i em passe el dia traduint i esmenant errades de tot tipus, gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques... Més tard, es veu que les torne a abocar totes en els escrits que faig. Ahir, en lloc d'«igualitaris» vaig titular «igualitzaris». Si haguera segut un poema, segurament ho hauria deixat, perquè combinava bé amb «atzar» i amb la idea que pretenia exposar. Però com que es tracta només de l'apunt sense massa pretensions d'un bloc de cabòries, ho he esmenat abans que ho veja Taksenet.

Mirant-ho bé, encara que costa aprendre a fer-ho, això d'esmenar-se ajuda a fer el món un poc millor. Hauria de ser una assignatura escolar. I, és clar, una actitud política permanent. Uf, quasi que mos semblaria un miratge.

dimecres, 22 de febrer de 2017

Atzars igualitaris

A la pista de patinatge del riu n'hi ha tretze xics quan passe per allí després de córrer. Algun dia hi ha alguna xica que acompanya un xic, però poques vegades n'hi ha cap que patine. No hi ha hagut encara cap dona que haja segut lletrada major de les Corts. Sí que n'hi ha hagut dos presidentes, però els altres huit han segut hòmens. Al Consell de Personal de les Corts hi ha cinc dones i —no en conseqüència, però sí consensuadament— la presidència és d'una dona.

Això és un recompte anecdòtic, però tinc quimera que encara hi ha massa àmbits on les majories homínides interferixen la participació de les dones. Tornant a les Corts, la mesa la componen quatre hòmens i una dona, i això que a la cambra hi ha ara mateix 54 hòmens i 45 dones. Em continua semblant que el recurs a l'atzar —en lloc de tanta loteria espermàtica en cinema o en acadèmies de llengua— també faria menys atazarosa la desitjada igualtat.


  • Torne a tocar malament el cronòmetre: 6:53 + no sé què.

dimarts, 21 de febrer de 2017

Superàvit de voluntarisme

Això del voluntariat lingüístic en les Corts va bé: sembla que hi ha superàvit de voluntaris i dèficit d'aprenents. Per això mateix no m'hi he apuntat, perquè jo faig voluntariat minut a minut amb els companys tot lo dia. Entenc que hi podria haver companys, tal com passa en el carrer, que vegen frustrat el seu intent de practicar l'ús del valencià, perquè encara existix eixa «mala educació» de canviar al castellà quan l'interlocutor parla en eixa llengua.

La majoria dels castellanoparlants ni se'n deuen adonar, perquè es deuen pensar que això és poc menys que una llei física de la natura (humana), però també n'hi han que deuen vore estranya i frustrant eixa subordinació al castellà i eixa renúncia a intentar que els nostres interlocutors es familiaritzen amb la llengua, amb les converses bilingües, amb el bilingüisme passiu i que, finalment, arriben a l'ús actiu de la nova llengua adquirida tan graciosament.

En fi, pel mateix preu, anem a vore este dèficit com una cosa positiva. Ja comprovarem algun dia si això és aixina.

dilluns, 20 de febrer de 2017

Les Corts del «sinofós»

Intente descobrir com es gestiona el «riksdag» suec. Entre la versió anglesa i la traducció automàtica que fa Bing de la versió sueca trac algunes conclusions. Amb tot, em sembla que no sé si arribaré tant llunt com pretenc amb la proposta de reorganització per a les Corts valencianes. Al cap i a la fi, no sóc cap expert en eixes qüestions i tampoc sóc qui té les atribucions de proposta sobre eixa qüestió. En tot cas, la revisió de les estructures i les funcions de diversos llocs sí que confirma que tenim una organització molt millorable i que els problemes que observem tenen possibilitats de solució.

Llàstima que la iniciativa política sobre la modernització del parlament valencià no sembla que siga una qüestió que tingueren en ment més enllà d'una retòrica genèrica benintencionada fins que no ho hem tractat de posar en marxa de manera voluntarista per una assemblea que mos se va fer prou indigesta de crits i una mala pensada que vam tindre en el Consell de Personal.

Això sí, és entretingut vore quantes coses es podrien millorar, si no fóra... Ahí acabarem, en el banc del «sinofós».

diumenge, 19 de febrer de 2017

Cita dominical / 431: Joan Fuster i Ortells

Mirant les creences polítiques .
El mite de la sobirania de l'Estat forma part del repertori d'idees comunes precisament d'aqueix tipus d'hòmens que arriben a ésser diputats de qualsevol país.
Joan Fuster i Ortells, «4 de setembre, nit», Dietari inèdit (31/VII/54 - 2/X/55).

dissabte, 18 de febrer de 2017

Llibertat per a ser esclau

Lligc en una pnl del pp valencià en les Corts que el govern de la Generalitat està utilitzant l'anglés contra el castellà en favor del valencià. Ells proclamen, en canvi, una suposada «llibertat» que mos ha permés als valencians tirar si parlem en valencià o en castellà. Estic segur que és cinisme, que saben massa bé en què consistia eixa «llibertat» contra els parlants de llengües que no foren el castellà. Hi ha hagut alguns canvis polítics, però la dreta encara pareix que aspire a fer reviscolar les procuradories franquistes en lloc de participar en una administració democràtica progressista avançada.

Eixa dreta sap que el nacionalisme és l'opi que han de fer aspirar als ciutadans perquè s'els entele el pensament. Una bandera per la qual morir, una frontera a defendre o a botar, una nació que mos identifica contra algú, una raça que mos caracteritza com el pedigrí als gossos, un esperit que mos ha de fer avançar sense reflexió, un déu inexistent que mos ha d'omplir de buidor, de fanatismes o d'aŀlucinacions, una llengua —només una, que no donem per a més— expressiva, simple i sense gramàtica —com si això fóra possible—, un treball... Bé, mentres no siga possible l'esclavitud.

divendres, 17 de febrer de 2017

Decidim pel valencià

Tot i que aplaudixc la possibilitat de participar en l'elaboració dels pressuposts de València —per cert, València oficialment, des de fa uns dies; llàstima que les males interpretacions i les confusions dels «normativistes» del català no hagueren previst que, en realitat, era «Valéncia», com Dénia— en el web DecidimVLC, després de votar per a que destinen uns diners a dos coses del barri antic, he hagut de fer una queixa al síndic de greuges, perquè el web sobre esta iniciativa no estava complet en valencià.

En fi, ja que no milloren aplicant la coherència amb protocols d'actuació, que ho facen a força de reclamacions. Aixina, vaja, el ciutadans tampoc no perdem punt i hem d'estar actius en la reivindicació.

dijous, 16 de febrer de 2017

Decoració llatina

Veig en les notícies (de tv3, que fa temps que no les vea) que a la seu de l'otan han penjat el lema «Animus in consulendo liber» ('esperit lliure per a decidir'). Una organització dedicada al tràfic d'armes —que pareix que eixa és la principal activitat descontrolada dels exèrcits— té moltes llibertat d'esperit per a decidir qualsevol cosa que li parega. No hi ha argument més convincent, ¿oi?, que un bon bombardeig.

Ah, almenys posant-ho en llatí pareix que hi vullguen posar un poc de no sé què que els falta en els fets. Una cosa com el lema que hi havia en una bandera dels eua darrere Donald Trump: «E pluribus unum». El llatí dóna encara per a molt en certs ambients. Llàstima que només siga decoració.

dimecres, 15 de febrer de 2017

Efe líquida

Un company troba un cartell interessant en Villena: «L'frutería». Un ús enginyós de la normativa del català. I és curiós, a més, perquè és a la zona castellana del País Valencià. Deu ser impossible per a algunes ideologies aŀlòfobes —com continuen manifestant els dirigents del pp valencians—, però és ben possible que per simple sentit de l'oportunitat i perquè és millor aprofitar els avantatges educatius de la pluralitat lingüística, els ciutadans saben comprendre que un monolingüisme absentista —absentista d'aprendre valencià, d'aprendre anglés...— és un entrebanc. O un privilegi capciós.

dimarts, 14 de febrer de 2017

Poció normativa

Si no fóra perquè tenim «excusa», ¡ia ara!, més encara, moltes i bones raons, pareix que no fem res bé. D'una banda l'iec no tan sols va al seu aire com si encara estiguérem en plena transició i els territoris del domini lingüístic català estigueren buits de lingüistes, sinó que, segons alguns, està colonitzada per emèrits barbaristes camuflats d'acadèmics afaenats en el cultiu de guionets, que van flitant accents i omplint els diccionaris de castellanismes.

En un altre cantó, l'avl és una institució que, com que va ser creada quan governava el pp de Zaplana al País Valencià, és poc més que una reunió de casino de poble dels anys cinquanta; a més, s'han pensat els acadèmics que tenen dret a coŀlaborar en la normativa de la llengua perquè ho diga una llei... quan tots sabem que un decret de 1976 (¡1976!) va baixar l'autoritat de la llengua a la terra a través del boe i no hi ha res més a dir... Bé, si no fóra que l'iec ha perdut la senda de la paraula de Fabra, que fa molts anys que va morir, però que té uns «mèdiums» que l'interpreten miŀlimètricament des d'ultratumba, i per tant, sense no tan sols haver de llegir-lo.

En fi, sort que el català encara és una llengua i no una poció màgica elaborada per algun druida boig.


  • A migdia, pel riu, amb mal de cames: 6:44 + 6:59. ¡Uf, malament!

dilluns, 13 de febrer de 2017

Un temps de café recalfat

Si et fixes bé, els rellonges no mos anuncien que el temps passa, sinó que hi ha un temps que es repetix constantment. En canvi, som mosatros els qui els mostrem el pas del temps que mos passa per damunt. Voldríem repetir-lo, però no és possible. Sempre és un altre temps per a mosatros, un temps repetit, reciclat, remullat, recalfat com un café del de bar del cine d'estiu aquell, a mitjan vesprada, poc abans que aquella dona fera estríptis la nit de la «festa dels camioners».

diumenge, 12 de febrer de 2017

Cita dominical / 430: José Martínez de Sousa

Mirant les definicionsde l'estranger.
veu estrangera. Veu que pertany a qualsevol idioma que no siga l'espanyol.
José Martínez de Sousa, Diccionario de lexicografía práctica.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Desemparança de temps

Crec que no podré afegir mitja hora més setmanal a les faenes de xarrar que em toca fer des que em dedique a la representació sindical. Hauria de participar en això que han impulsat en les Corts dels emparellaments lingüístics temporals, supose, però em sembla que d'això, de «voluntariat» d'eixe —sense cap voluntarisme, certament— en faig a tothora. Realment m'alegrarà molt vore companys de faena que es busquen mitja hora per a parlar en valencià amb algú. N'hi han que, quan parlen amb mi, aprofiten per a practicar, però en són molts més els que desaprofiten eixa possibilitat.

En eixe sentit, estaria bé que la iniciativa els permetera captar com de trist pot arribar a ser que desaprofiten l'horari laboral complet que tenen disponible per a parlar en valencià amb els companys. I fins i tot com ajuden a camuflar l'aculturació baix la capa de la «bona educació» que habitualment fa que molts catalanoparlants resignats i parlen en espanyol amb ells seguint el joc de l'omnipotència apresa dels monolingües castellans i la desemparança apresa dels bilingües valencians.

divendres, 10 de febrer de 2017

Donació compensatòria

No tenia massa ganes de repassar les dos reunions de hui sobre les coses laborals de les Corts, ni tampoc els destrellats de Trump contra les víctimes del dia o la batalla pública gens interessant —gens instructiva i ni tan sols desinfectant— de Podem per la rodalia de Madrid, mentres prop d'allà està congregat el partit majoritari de la dreta econòmica i social, on no hi ha debat, perquè és més complicat i menys gratificant que l'adhesió empresarial. O sentimental. Compense un poc de tot això fent una donació a Proactiva Open Arms.

En això, va i bota un collistaire de Migjorn, deixant-se dur per una retòrica més pròpia de les creuades («espanyoles» o anteriors): «Els castellans, usurpadors de l'espanyolitat romana, ens deuen sis segles de disculpes.» Anava a dir que costa de creure que algú les amolle aixina hui. Lamentablement, no costa gens.

dijous, 9 de febrer de 2017

Regió europea sense valencià

La primera queixa d'enguany, sobre el web d'una altra fundació de la Generalitat: Fundació Comunitat Valenciana-Regió Europea. Encara no tenen la versió en valencià de molts apartats i continguts. És clar, encara no han establit un protocol d'actuació lingüística en l'administració i, per tant, la gestió dels continguts dels webs va com va, prou a la babalà, però amb la mateixa deriva de sempre. I és que aconseguir canvis dins de l'administració pareix que és cosa d'estar en el lloc adequat en el moment oportú. Si no és aixina i no enganxes l'ocasió, qualsevol millora costarà déu i ajuda.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Sona la flauta

Recital de flauta en Silla. Els alumnes toqueregen les peces i les tecles de l'instrument. Fa uns quants anys que hi anem i l'evolució tècnica i física dels xiquets —quasi tot xiquetes, per cert— es nota en tots els sentits. Enguany hi deu haver algú de fora, perquè la professora parla més en castellà que mai; no puc evitar pensar que per ací pareix que sempre estem disposats a demostrar que el valencià és innecessari i que l'hem de sacrificar per a caure'ls bé als monolingües, que es veu que n'hi han que estan convençuts que tenen dret a no sentir-se ofesos per la flauta dels idiomes. Els ofenen els sabers dels altres i no la pròpia ignorància. Presagi trumpià, és clar.

dimarts, 7 de febrer de 2017

Cosa de colps

Dimarts amb bon temps, passe per la Vall i arreplegue les cartes de la comunitat. Hi ha reunió, però no hi podré anar. Estranyament, a l'entrada del poble no hi ha cap cartell que anuncie que tal i tal es casen. No estaria malament que ja ho hagueren deixat córrer. Deuen ser conseqüències del canvi climàtic i les polítiques de Trump i d'eixa Europa que no sap si vol tindre un futur o només un passat tancat a colps de desastres humans. I més encara perquè casar-se també pareix cosa de colps.

dilluns, 6 de febrer de 2017

L'aire de la boca

Al final de la reunió, en què mos havia comentat el seu punt de vista sobre alguns aspectes de la reorganització de les Corts que estem impulsant en les Corts, amolla: «I no digau que ho he dit jo, ¿oi, Miquel?» En eixe moment me s'havia oblidat la causa del comentari i, per tant, responc a bones i relativitzant el fet que, als sindicats o al consell de personal, no mos solen fer massa cas. Quan ja hem eixit del despatx, recorde que qui em comenta això és qui em va dir una cosa quan li vaig demanar assessorament de manera informal en el bar i qui va dir la contrària quan vaig demanar un aclariment sobre eixa qüestió en una reunió formal, als membres de la qual havia comentat la solució que m'havia manifestat. Em vaig quedar a quadres, però em vaig conformar, perquè era la seua paraula del bar contra la seua paraula de la reunió i, és clar, al bar ja sabem el registre que s'hi fa servir.

En fi, per a això m'agrada fer les consultes per escrit i intente aconseguir les respostes també aixina, escrites, cosa que he comprovat que ofén o incomoda a unes quantes persones, essencialment, les que no estan disposades a mantindre una mínima exigència ètica amb ells mateixos ni permeten que els l'exigixquen. En canvi, les paraules del bar o de qualsevol reunió, se les endú la memòria de cadascú. I resulta que les pintem amb matisos diferents i ben variats. Amb coloraines fins i tot. No m'acalore, perquè no és el primer cas que em diu una cosa i en fa una altra. Sempre verbalment, mai per escrit, és clar, no fóra cas que la lletra li llevara l'aire de la boca.

diumenge, 5 de febrer de 2017

Cita dominical / 429: Antonio Juan Onieva Santamaría

Mirant els refugiats.
I ell, que havia parlat cara a cara amb el mateix Déu, va tindre la humil resignació de lliurar-se a la voluntat divina, que va disposar que Josué, i no ell, entrara en la terra de promissió.
Antonio Juan Onieva Santamaría, «Moisés», Cien figuras universales.

dissabte, 4 de febrer de 2017

Estadística d'ús parlamentari

M'adone que no he actualitzat el formatgets de seguiment de l'ús de les llengües en el parlament valencià. Com que ara em dedique a la traducció correcció, me s'ha oblidat anar apuntant en el web quina preferència lingüística tenen els diputats valencians d'esta legislatura en la cambra. Tampoc és una recerca massa rigorosa, però sí que em sembla indicativa —almenys per mi—, perquè, si més no, intenta que evitem generalitzacions massa pessimistes sobre la vitalitat del valencià. «Massa» he dit, que no cal ser un Schopenhauer per a preveure que molt «hauríem» de canviar les coses per a que el valencià no acabe en l'aparador dels records lingüístics abans del que voldríem.

A vore si trobe un poc de temps i de memòria. Amb tot, supose que el resultat no s'apartarà molt de la previsió que podem fer a partir de les dades de la legislatura anterior.

divendres, 3 de febrer de 2017

Entre biga i biga

Una companya mos descobrix un sinònim de revoltó que s'utilitza, si més no, en Beniopa: «maulà». Al principi no sabem d'on ve la cosa, però una altra companya té una intuïció i pensa en un derivat de motle. Efectivament, el dcvb ho certifica (s. v. motllada o motlada; consulta: 03.02.2017):

2. Revoltó; volta que deixa el motlle entre cada dues bigues d'un sostre (val.) [...]
Fon.: muʎʎáðə (or.); moʎʎáðɛ (occ.); moɫɫáðə (mall.); moɫá (Val., Sueca); moɫɫá (Cullera, Alcoi); moɣlá (Cocentaina, Pego, Sanet).
Etim.: derivat de motlle.

No ho havia sentit mai. En Carcaixent hi ha l'expressió quasi proverbial «entre biga i biga, revoltó». És quasi proverbial, perquè ho sembla, però en realitat és una simple descripció de la forma tradicional de construir els sostres.

dijous, 2 de febrer de 2017

L'efecte de la queixa

M'avisa el síndic de greuges que la queixa que li vaig enviar sobre el web de Fisabio ha fet efecte i es resoldrà positivament. Almenys això declara un membre de la fundació Fisabio i un escrit de la directora general d'investigació, innovació, tecnologia i qualitat.

El web del síndic diu que els he fet 96 queixes i 75 consultes. En pensava que n'havia fet més, perquè he tingut ocasió i motius, però es veu que no sempre ganes i temps. La primera registrada és del 1998. El web no em permet consultar-ne el contingut, només a partir del 2003. Tampoc és cosa de posar-se a llegir-les totes, però deixe esta llista com a mostra.

1. Queixa número 201613273: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
2. Queixa número 201613241: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
3. Queixa número 201612151: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
4. Queixa número 201603605: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
5. Queixa número 201602453: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
6. Queixa número 201513348: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
7. Queixa número 201511239: Reducció de prestacions econòmiques
8. Queixa número 201503885: Dret a triar la llengua en tots els procediments
9. Queixa número 201412649: Reducció de prestacions econòmiques
10. Queixa número 201410653: Reducció de prestacions econòmiques
11. Queixa número 201408583: Reducció de prestacions econòmiques
12. Queixa número 201408387: Reducció de prestacions econòmiques
13. Queixa número 201408270: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
14. Queixa número 201408153: Reducció de prestacions econòmiques
15. Queixa número 201400864: Reducció de prestacions econòmiques
16. Queixa número 201400609: Reducció de prestacions econòmiques
17. Queixa número 201400285: Reducció de prestacions econòmiques
18. Queixa número 201400275: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
19. Queixa número 201318641: Reducció de prestacions econòmiques
20. Queixa número 201318615: Reducció de prestacions econòmiques
21. Queixa número 201318458: Reducció de prestacions econòmiques
22. Queixa número 201317844: Reducció de prestacions econòmiques
23. Queixa número 201316733: Reducció de prestacions econòmiques
24. Queixa número 201316555: Agricultura
25. Queixa número 201316097: Reducció de prestacions econòmiques
26. Queixa número 201314858: Reducció de prestacions econòmiques
27. Queixa número 201304054: Reducció de prestacions econòmiques
28. Queixa número 201214182: Reducció de prestacions econòmiques
29. Queixa número 201200776: Reducció de prestacions econòmiques
30. Queixa número 201111378: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
31. Queixa número 201111183: Ús del valencià
32. Queixa número 201110502: Reducció de prestacions econòmiques
33. Queixa número 201109296: Ministeri de l'Interior
34. Queixa número 201108072: Administració local
35. Queixa número 201106234: Hisenda
36. Queixa número 201102506: Reducció de prestacions econòmiques
37. Queixa número 201101052: Reducció de prestacions econòmiques
38. Queixa número 20108689: Administració local
39. Queixa número 20108382: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
40. Queixa número 20108203: Reducció de prestacions econòmiques
41. Queixa número 20107401: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
42. Queixa número 20107392: Reducció de prestacions econòmiques
43. Queixa número 20107343: Reducció de prestacions econòmiques
44. Queixa número 20106637: Reducció de prestacions econòmiques
45. Queixa número 20106620: Reducció de prestacions econòmiques
46. Queixa número 20106190: Dret a triar la llengua en tots els procediments
47. Queixa número 20104501: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
48. Queixa número 20100342: Reducció de prestacions econòmiques
49. Queixa número 20092530: Reducció de prestacions econòmiques
50. Queixa número 20092432: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
51. Queixa número 20091758: Reducció de prestacions econòmiques
52. Queixa número 20090482: SERVOF
53. Queixa número 20090161: Dret a triar la llengua en tots els procediments
54. Queixa número 20090052: Dret a triar la llengua en tots els procediments
55. Queixa número 20083838: Reducció de prestacions econòmiques
56. Queixa número 20083548: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
57. Queixa número 20083374: Dret a triar la llengua en tots els procediments
58. Queixa número 20083326: Reducció de prestacions econòmiques
59. Queixa número 20083282: Reducció de prestacions econòmiques
60. Queixa número 20083281: Reducció de prestacions econòmiques
61. Queixa número 20083066: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
62. Queixa número 20082810: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
63. Queixa número 20082374: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
64. Queixa número 20082251: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
65. Queixa número 20082036: Administració local
66. Queixa número 20080042: Dret a triar la llengua en tots els procediments
67. Queixa número 20071412: Dret a triar la llengua en tots els procediments
68. Queixa número 20061725: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
69. Queixa número 20051840: Dret a triar la llengua en tots els procediments
70. Queixa número 20042148: Dret a triar la llengua en tots els procediments
71. Queixa número 20041966: Dret a triar la llengua en tots els procediments
72. Queixa número 20041856: Dret a triar la llengua en tots els procediments
73. Queixa número 20041786: Dret a triar la llengua en tots els procediments
74. Queixa número 20041679: Dret a triar la llengua en tots els procediments
75. Queixa número 20041623: Dret a triar la llengua en tots els procediments
76. Queixa número 20040888: Dret a triar la llengua en tots els procediments
77. Queixa número 20040017: Reducció de prestacions econòmiques
78. Queixa número 20040016: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
79. Queixa número 20040015: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
80. Queixa número 20031548: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
81. Queixa número 20031249: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
82. Queixa número 20031191: Reducció de prestacions econòmiques
83. Queixa número 20031190: Reducció de prestacions econòmiques
84. Queixa número 20031091: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
85. Queixa número 20030890: Provisió
86. Queixa número 20030867: Versió exclusivament en castellà de pàgines web i xarxes socials
87. Queixa número 20030778: Impresos, formularis, models oficials, retolació i ús de topònims
88. Queixa número 20030647: Reducció de prestacions econòmiques
89. Queixa número 20022124: No determinat
90. Queixa número 20022035: No determinat
91. Queixa número 20020900: No determinat
92. Queixa número 20012344: No determinat
93. Queixa número 19980401: No determinat

dimecres, 1 de febrer de 2017

Invitats

Poc de temps per a res, tan sols escoltar un poc de música mentres conduïxc. Arreplegue els papers de l'herència, passats ja pels registres, segellats, rubricats i mal escrits. I em quede amb l'última frase de Senior i el Cor Brutal en El signe dels temps: «Jo no sé, la gent, quan ho aprendrà: que tots som invitats.»

dimarts, 31 de gener de 2017

Un petit espai democràtic

El cap d'opinió d'un diari escriu quatre banalitats aŀlòfobes sobre el valencià i els valencians. Hi ha qui estaria disposat a precisar i replicar les seues apreciacions polítiques i sociolingüístiques. Per sort ja ho han fet alguns lectors del diari en els comentaris. Al cap i a la fi, eixa persona no és ignorant ni desinformada, sinó que té una ideologia i un producte que ha de vendre.

Per tant, en lloc de comprar-li el discurs i ajudar-lo a «vendre'l» amb rèpliques que són impossibles davant d'un discurs autoconvençut i demagògic, crec que l'única cosa interessant que es pot fer amb eixe article és llegir-lo, localitzar els prejudicis i la ideologia que difon i, a més, estudiar no tant les pautes que ajuden a inserir eixes idees en la realitat social, sinó les que cal seguir per a permetre que tinga un espai propi en una societat democràtica. I no «contra» eixa societat, encara que ho pretenga.

dilluns, 30 de gener de 2017

Levitació magnètica cortesana

Hem continuat hui amb dos reunions per a documentar i confirmar el diagnòstic sobre l'estructura administrativa de les Corts. De moment, tots concorden en l'anàlisi. Fins i tot tenen concepcions semblants sobre l'estructura del futur. Pareix que tots sabem on està el tap. Encara que segurament haurem d'estirar bona cosa per a llevar eixos obstacles del camí i convertir el caminal pedregós en —aŀlucinant un poc— una via per al transport coŀlectiu de levitació magnètica... I que l'electricitat necessària siga solar d'autoconsim, vista la solana que pega quasi cada dia en els terrats de la institució i que s'hauria d'aprofitar.

Encara no hem tocat la porta política. A pesar de la faena política que tenen, no pareix que hagen pensat en deixar la seua empremta en les entranyes de les Corts. Sovint sembla que en tot això sí que «leviten». Espere que estiguen disposats a encarar el procés en esta segona part de la legislatura.

diumenge, 29 de gener de 2017

Cita dominical / 428: Lynn Margulis

Mirant els bacteris de prop .
D'aquestes cèŀlules se n'ha parlat des de sempre com d'un teixit, sense saber què era. I amb els microscopis s'han adonat que són bacteris que viuen a dins les cèŀlules.
Lynn Margulis, «Darwin era lamarkista», Mètode, 31, tardor 2001.

dissabte, 28 de gener de 2017

Comparacions odioses

Diuen que la presidència de Donald Trump als eua ha fet reviscolar la noveŀla 1984 d'Orwell i l'assaig Els orígens del totalitarisme de Hannah Arendt. Bé està que comencen a informar-se i que hagen descobert quines són les lectures adequades al problema. No sé si les dades comercials de les editorials, però, confirmarien que no s'estiguen venent molt bé altres llibres que també podríem relacionar amb la nova percepció ideològica de la presidència americana.

Per la meua part, he vist estos dies algun dels capítols de la sèrie sobre la segona guerra mundial Apocalipsi on eixien Charles Lindbergh proposant «America first», Adolf Hitler diguent destrellats demagògics i nacionalistes, Stalin, a qui també li semblava que la tortura i els camps de concentració «funcionaven»... En fi, les semblances només són aproximades i les comparacions resulten realment odioses.

divendres, 27 de gener de 2017

La realitat falsejada

Comenta Paul Krugman (21.01.2017/) un poc l'era de la postveritat: a pesar que les dades indiquen el contrari, augmenta el nombre de persones que creuen que l'índex de criminalitat als eua és més alt que l'any anterior. La democràcia patix del descontrol de la veritat. Almenys si fóra substituïda per la ficció, tindríem un món més creatiu, més reflexiu o més literari.

El mal és que la mentira no és ben bé una ficció, sinó que s'acosta més a la falsa realitat. I els objectius de la ficció i de la falsa realitat són ben diferents. Una falsa realitat, per exemple, és que el govern de Mariano Rajoy i companyia mos parle del mercat de l'electricitat, quan no és cap mercat, sinó un oligopoli manipulat. En canvi, ficció és pensar que és possible un capitalisme regulat en benefici dels éssers vius i humans. De moment, és ficció. Qualsevol dia l'inventem. O el descobrim, que també podria ser cosa de la ciència.

En tot cas, també era ficció la democràcia i, vaja, a poc a poc va podent imposar-se a la falsa realitat de l'esclavitud o del masclisme de les societats patriarcals. «A poc a poc», no cal que elaborem ara falses realitats massa optimistes. Però podem pensar que les ficcions són possibles, mentres que les falses realitats, encara que són inevitables, són esmenables. Amb un poc de crua realitat i amb un toc dels somnis de la ficció.

dijous, 26 de gener de 2017

Espentem el parlament

Comencem les reunions per a espentar la reforma de l'organització administrativa de les Corts. Costarà tant que és possible que no ho aconseguim, perquè el nostre interés és voluntarista —encara que també ciutadà—, però no veig clar que la part política s'estiga acalorant per modernitzar la institució.

I serà molt complex, perquè hi ha alguns dogmes o falsos principis que s'han sedimentat ideològicament durant estos vint anys i no pareix que siga una costra que puga eixir sense escaldar a ningú. La Generalitat valenciana acaba de licitar la traducció i correcció, ¿ho hem d'imitar o hem de seguir un altre model? ¿Quines necessitats hem de cobrir i quina és la forma més adient de fer-ho? ¿El Parlament de Catalunuya va licitar la transcripció? ¿Hem de seguir eixa via? ¿En quines premisses es fonamenta cada model, quina estructura requerixen i quines finalitats pretenem aconseguir? Al Parlament de Catalunya, si no ho he comptat malament, tenen 16 lingüistes —ací en tenim 5, actualment—, «perquè» allà els lingüistes col·laboren en la redacció de les normes.

Intentarem sindicalment fer anar avant el procés, perquè «necessitem» millorar i vegem que mos convé com a funcionaris i com a ciutadans. També perquè ara és mà d'intentar un reviscolament organitzatiu eficaç, perquè podem pegar-li una bona passada de modernització democràtica i professional al parlament. Podem pensar que els vents ètics i polítics internacionals pareix que bufen en contra. ¿Vent de cara?, doncs, com la cançó.