Javier Marías publicà en el diari El País (11.05.2008) un article interessant sobre algunes de les funcions que ell aprecia que fan en la Real Academia Española. La curiositat del cas és que l'article es titulava en l'edició impresa del suplement setmanal del diari «No esperen por las mujeras», mentres que en l'edició digital que podem trobar en Internet és «No esperen por las mujeres». El títol amb «mujeras» lligava amb l'últim paràgraf de l'article:
e) No insistiré hoy sobre las pretensiones de acabar con el «lenguaje sexista». La antigua acepción de «mujer pública» no puede suprimirse del Diccionario por lo mismo que no se puede borrar «judiada». Ni la palabra «coñazo», compensada, de hecho, por la expresión «de coña», ya que ambas comparten etimología, para mal en un caso y para bien en el otro. En cuanto a «cancillera», «bedela», «ujiera» y otras aes innecesarias, ya que la terminación en «-er» o en «-el» rara vez indica género masculino ni femenino, a este paso se acabará exigiendo que no se diga «mujer», sino «mujera». Ustedes verán, señoras. Y señores.
Naturalment, el masclisme involuntari referit a las «aes innecesarias» no té a vore amb la gramàtica, sinó que deu tindre a vore amb el fet que, de la mateixa manera que cal mantindre «mujer pública», convindrà incloure una forma gramatical que no té més problema i que, a més, ja és usual, almenys des que Angela Merkel va ocupar eixe càrrec a Alemanya, tal com són comunes les dones en altres moltes professions on no les deixaven accedir i on la prohibició va tenyir de masclisme allò que gramaticalment es suposa que no devia ser ni tan sols masculinista.
Vaja, almenys en català no sembla que hi haja hagut cap problema amb canceller cancellera, replegats en els diccionaris, a més, sense tants fàstics com expressen molts individus en Internet per a assegurar que no són masclistes o sexistes. És una moda, és clar. Proveu a fer la cerca amb «cancillera» i voreu com està el paisatge, molt pitjor que Benirrama en abril.
