Algun patiment li toca hui al Jesucrist evangèlic mentres un grup de persones passa remugant i salmodiant pels carrers del centre de Valéncia. M'estalvie de fer-los la foto i només em fixe que el retor que parla per l'altaveu ho fa en castellà, però si jo no soc de la corda de la religió tampoc puc pretendre que facen al meu gust el meu disgust.
Al riu, un palput pren un bany de terra vinga empolsegar-se i espolsant-se alternativament. Uns turistes li s'acosten un poc massa i se'n va. Diuen que té un cant curiós, però crec que encara no l'he sentit. L'única cosa que sé de tota la vida és això de «palput, fes-te el monyo», que és una expressió familiar recurrent en eixos dinars festius en què mirem cap arrere.
Mirant cap arrere, me n'he anat a alguns apunts d'este bloc de l'any 2009 🔗 i, xe, si els haguera d'escriure hui només hauria de revisar els obituaris, perquè la resta torna a ressonar en la nova vella política de la dreta. Que siga un déjà-vu passatger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada