He sentit que hi ha qui exposa la idea que l'ensenyament en valencià ha de posar en contacte els aprenents amb el registre formal del valencià en disciplines diferents de la matèria de llengua, com ara les matemàtiques. Eixe contacte lingüístic a través d'una assignatura que sembla ben valorada socialment, ha de dotar de prestigi la llengua... Em sembla que eixa idea deu funcionar en algun context concret, com ara allà on l'ús del valencià és general en els entorns del dia a dir, però topa amb la imposició per inèrcia o imposició de l'ús del castellà en els registres formals dels àmbits jurídics, administratius o acadèmics. Eren altres temps, són encara eixos altres temps.
Eixa situació seria el paradís atrotinat i voluntariós en què vivíem als anys huitanta del segle passat. Mos passàvem el dia pensant en valencià, tot lo dia remugant i xarrant en valencià, competint en valencià, amb les possibles excepcions enxisadores dels mitjans d'aleshores, és clar, la lectura, el cine, la televisió, la ràdio... ¡Uf! I, a més, quan arribàvem a consevol classe de consevol matèria, quan havíem de parlar amb un guàrdia civil —això sovint continua igual— i quan havíem de fer un tràmit davant qualsevol administració, era un altre compte: la imposició explícita del castellà.
Això ha canviat molt, i ara no es pot pretendre el fet d'oferir un contacte «formal» gràcies a una assignatura de suposat prestigi li farà res de bo a l'ús del valencià. És possible que l'efecte siga precisament el contrari: el rebuig per carregós i sospitosament militant, extemporani, malicciós inclús.
Els qui encara viuen en un entorn on es parla en valencià de manera quotidiana i han de metabolitzar un anecdòtic i passatger registre formal derivat d'algunes assignatures, però es passen el dia sotmesos a la pressió de l'ús del castellà per tots els mitjans actuals, si no tenen ocasió de recrear i recrear-se en la llengua en els àmbits i registres informals més lúdics, transgressors o infames, si l'acadèmia o la docència no atenen estos espais i situacions, estaran desatenent la llengua de tant de centrar-se en els seus aspectes més estèrils i formularis.
A l'ús viu formal o informal li anirien bé unes regles clares i conegudes que li donen suport i que es puguen infringir, masegar i reescriure seguint els ritmes dels temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada