En pla casolà: la setmana passà van arribar les falcies al centre de Valéncia. M'he de llegir els treballs de Josep Maria Baldaquí Escandell 🔗 sobre la inseguretat lingüística al País Valencià, perquè trobe que deu aclarir prou què passa en esta situació de conflicte social permanent que encara vivim i que torna a reviscolar, situació induïda i fomentada per alguns poders polítics, jurídics i administratius al·lòfobs —per no dir xenòfobs directament— contra el dret i costum dels valencians d'usar amb normalitat el valencià-català.
Eixa inseguretat deu ser una qüestió que «casi» tots detectem, però que no pareix que acalore massa ni cride l'atenció dels qui s'interessen per incentivar l'ús d'un artefacte que denominen «estàndard», que en versió gastronòmica deu ser com si haguérem de substituir la paella dels dumenges que fa algun familiar amb traça per una versió de pot de llanda.
Carregue contra els que estan «a favor» de l'ús de la llengua, perquè contra els altres hi ha poc a dir, són els mateixos de sempre, i ja els va bé els facen la faena de sapa que significa haver de triar entre el castellà-espanyol o un pot de llanda. La tria està clara.
A Cornualles , pot de llanda o anglès.
ResponElimina