Un becari informàtic, entre uns apanyos i altres, mos informa que ja s'ha resolt l'accés al web de l'avl. Ell havia estat mirant-ho, però no trobava quin podia ser el problema. Ara li han dit per telèfon que ja està resolt. No sap del tot ni quin era el problema. Comprove que és cert, i ha continuat funcionat fins al final de la jornà. Aprofite, per tant, per a tornar a fer la cerca sobre cércol i escocell —dos cares de la mateixa idea— i, de pas, deduïxc que una calèche francesa deu ser un fiacre i m'entere que la tova és un tipus de rejola artesanal, però que eixa denominació no servix per a fer referència al material amb què està feta —fang i palla—, que es veu que ho diuen en anglés, cob. Jo en dia tova i trobe que no anava malament —dis-me atovat, si vols—, però els diccionaris no ho veuen aixina.
Per cert, atovat en la llengua medieval volia dir 'greument nafrat en el tòrax' —segons Germà Colón, crec—, però actualment això d'estar atovat és una variant de figa molla o de bovo, que són unes «nafres» diferents, una tovor anímica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada