Amb mànigues, capot o gambeto... ¿Però té mànegues una algarina? La paraula es documenta a la Mallorca del segle xviii, per ara —el futur té tendència a perforar el passat—. Demana per ella Eugeni Reig i aporte un poquet a la confusió —estos dies que falla el diccionari de l'acadèmia— consultant l'etimològic de Coromines i «sant» Google, on apareixen més referències d'algarina en l'Scripta mallorquina de Joan Veny i Àngels Massip. 📃
Sembla que la cosa són les mànigues, perquè la funció de la peça és la mateixa. Aureli Puig Escoí, que no degué trobar l'algarina entre la indumentària valenciana, 🔗 conta el costum dels festejaors ben mudats de Tavernes de la Valldigna. Amb capa i barret, sense mànigues. ¡Quines coses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada