Sibiŀlins

El costum d'eixe corrent de suport faŀlaç a la llengua consistix en «penalitzar» la variant dialectal pròpia, «ignorar» l'existència de registres útils per a les diferents circumstàncies i «problematitzar» les solucions comunes de cada varietat, tot amb la idea desficaciada d'implantar un registre de manualet que es basa en idees destructives: «tot el valencià és erroni si s'assembla massa a l'ús real, o si els manualets de barbarismes i faltes no ho han absolt encara»... Ah, molt sovint, com a actitud vital, els seu costum —en diuen «comoditat»— és la renúncia i la submissió davant del castellà, es posen a parlar en castellà amb qualsevol excusa (és que són xinesos, és que són sud-americans, és que són negres, és que parlen en castellà...). I això és el que feen i fan uns quants polítics no tan sols del psoe, sinó també veus rellevants de Compromís.

L'escriptor Toni Cucarella ho descrivia fa uns dies (Vilaweb, 12.03.2024): 🔗

Una de les coses que més podem tirar en cara al Botànic, supose que per gràcia del psoe, és no tenir un espai comunicatiu propi. Fa anys que l’hauríem d’haver tingut. Que tots els mitjans de comunicació en català arriben a tots els territoris. Sempre he pensat que el psoe fa més mal a la llengua que el que puga fer ara Vox. Vox són una colla d’elements que volen trencar-ho tot. El psoe és més sibiŀlí.

Cucarella diu «català», que vol dir «català-valencià», a pesar que els sibiŀlins d'una banda i de l'altra volen entendre, usar o aplicar eixe «català» absolutista com si fera la cosa. I el cas és que si tant ho vols, sí que la fa.