dilluns, 28 de juliol del 2025

Toponímia confusa

Mirant coses de toponímia —posant al dia el de Castelló (Ribera Alta) que fa uns mesos el tsjcv va dir que tornava a ser «Villanueva de Castellón»; no hi ha manera d'encertar-los-ho—, tope amb el Greu de la Saliva, que és una muntanya que no sé si compartixen amb la Llosa de Ranes, segons informació d'un document de la Diputació de València que hi ha enllaçat en la Viquipèdia («Greu de Saliva»). 🔗 No localitze massa informació fiable o consistent sobre eixe topònim i tampoc pareix que Coromines tinga cap informació ni sobre greu ni sobre saliva. Consultaré l'acadèmia, per si de cas saben com localitzar de què es tracta, a més dels tres-cents coranta-quatre metres coronats per l'ermita de Santa Anna.

2 comentaris:

  1. Hola Miquel, soc Filibert i ara t'envie la informació sobre el topònim de Creu de Saliva i la meua suposició de l'origen.
    CREUETA (LA) o CREU (DE) SALIVA
    Les fronteres de LA CREUETA són:
    - N: Vereda
    - S: Partida de LA FOIA
    - E: Partida de LA FOIA
    - O: Portet de la Llosa
    En aquesta parcel·la trobem una serreta amb una creu anomenada CREUETA o CREU DE SALIVA, que no és més que una deformació de CREU DE FE VIVA, com també és coneguda. Testimonis relaten que es va posar el dia de la Santa Creu i que anualment hi anaven a posar una corona de llorer i la besaven.
    En el registre catastral de 1947 apareix com “CREU DE XÀTIVA", explicable perquè el terme de Xàtiva arribava fins a aquesta partida, però allò estrany és que aparega escrit en valencià quan tots els topònims apareixen en castellà o castellanitzats.
    La trobem documentada als mapes topogràfics de l’Institut Cartogràfic Nacional de 1905, 1948 i 1997 com Creu de Saliva; però com Creu de Fe Viva en l’any 1999.

    ResponElimina
  2. T'agraïxc el comentari, Filibert. Amb les dades que m'has aportat he localitzat el teu article «Toponímia de la Llosa» (1986; https://raco.cat/index.php/BISO/article/view/408406). Això m'ha fet arribar a l'article «S-» de l'Onomasticon (vol. VI) de Coromines, on apareix l'explicació del topònim «Sàliva» (que no sé si és que va arribar a pronunciar-se «Saliva»): https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36478. Efectivament, encara actualment la paraula àrab صليب (que sonaria «sàlib») vol dir 'creu' (https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B5%D9%84%D9%8A%D8%A8). Espere que estes dades t'ajuden en la recerca toponímica.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina