Ha començat el matí, els llums nadalencs —supose que solars— encesos encara en alguns balcons, els qui passegen gossos omplint de pixarraes les tanques de les obres, els cantons de les finques i, si és presenta, els portals —Takse creu que no són del barri; per tant, els del barri deuen anar als barris veïns, inferixc jo per compensar-ho equitativament—, el del quart que té una selva al balcó i l'arruixa de manera que xopa el carrer com si haguera plogut, la de la neteja de la finca veïna, que renta també uns quants mentres quadrats de carrer —el xic que mos neteja l'escala només escampa la pols i pretén fer-mos creure per l'oloreta que deixa que passa la fregona—, i els obrers que van acudint xino-xano a fer bona cosa de polseguera. En les obres de la muralla no hi ha més moviment que les lones al vent i els gats.
Abans que ixquera el sol, hi havia un pardalet que fea un cant que jo no reconeixa, mig melodiós amb barreja de tristor i crida. He guaitat a vore quin pardal era. Estava parat en una antena. Supose que m'ha vist i se n'ha vingut volant cap a mi, ha planejat i ha tirat pel carrer del costat esquerra del meu balcó. Era un estornell. No sé si era una tonaeta de temporà, una novetat creativa o si és un estornell vingut de fora que en sap de diferents. Divendres costumista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada