Tinc la iŀlusió que el meu parlar prové de Tavernes de la Valldigna, cosa que és certa en molta mesura, ja que és on vaig aprendre a parlar, però gràcies a algunes de les samarretes de Lola Terreta —que no sé si ja ha tancat la paraeta— 🔗 veig que el meu idiolecte és parcialment pluricèntric, abundosament composicional i malicciosament estàndard—sobre si es tracta de codificació de registre o de varietat, m'ho faré mirar per un especialista—, perquè hi ha termes expressions i termes que trobe en la samarreta de Carcaixent, que seria un dels centres on es va generar el llenguatge afectiu de la infància, tant amb les besaes infinites i intenses de ma uela i de ma tia Xelo, com amb les cosconelles i els bateculs sorpresius... també de ma tia Xelo.
Ah, això de l'estàndard, com si l'espuma no es formara sobre el caldo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada