Mos hem recuperat bé del glai que mos ha donat l'encara president espanyol Sánchez. Ha segut innovador i ha despertat una poc de curiositat per la salut mental dels qui hem de passar-mos els dies sentint destrellats i desqualificacions polítiques sense solta ni volta. ¿Quin seria el fons muscial que vindria bé per a pensar que podem tindre una relació amb política més rigorosa i consistent? No ho sé, però podríem pensar en Brassens, com ara «Le pornographe». 🔗 I la resta de cançons també, clar, que hui és festa d'això que dignifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada