Revisant els discs a casa, vaig tornar a caure sobre el que diria que trobe que era —i és— el meu grup preferit, aixina mirant-ho en global i deixant-me dur per algun tremoló de l'ànima —sense comptar els que em fan botar per molts atres motius—: Esclarecidos, 🔗 en particular... Bé, els quatre discs que tinc, però el tema «Arponera» del segon disc no sé què té —o l'edat que tenia jo— que és una d'eixes «sintonies» vitals recurrents que van ballant pel cap. Takse no ho haguera dit mai. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada