La «minorització» és el nom que rep un procés humà, social, polític o jurídic que s'aplica contra eixes persones que viuen en este país i que usen el valencià-català i per eixe motiu. No es fan malbé l'ortografia ni la morfologia ni la sintaxi, sinó que afecta la quotidianitat de les persones. La «minorització» és un eufemisme i una especialitat de discriminació injusta contra unes persones, i és la que genera inconvenients o provoca inclús problemes, que no són mai lingüístics, sinó ideològics, emocionals, sentimentals, jurídics, administratius... Pot ser un malviure, vaja. I tot això té a vore amb la xenofòbia, aplicada en este cas no contra persones forasteres, sinó contra els veïns i conciutadans, eixos que han de posseir la mateixa nacionalitat d'himne i bandereta, però menys drets i més obligacions.
Tot es resol sotmetent-se i silenciant la llengua pròpia, adoptant-ne una millor, la bona, ¿oi? Canviant de pell, canviant de cabells, canviant de pes, d'idees, canviant de sexe... ¿De pàtria? Bé, la vida també és una obligació passatgera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada