Pel riu, de vesprà, gent de totes les mides i colors fent centenars de variacions esportives, o només passejant. A més, els pardalets de l'època: tórtores sobreabundants, teuladins escassos, palputs confiats, merles atentes, gafarrons cantant al cap d'una branca, m'ha semblat sentir i vore passar un soliguer, i inclús diria que, sorpresa, hem vist algun esgarracimals (Certhia brachydactyla): parat en la vertical del pal d'una farola i de cap per avall baix d'un pont, com qui diu agarrant-se a una paret llisa. No duia la càmera i el meu mòbil no dona per a fer-li una foto. Ah, xiquets en bici i parelles parlant en valencià sense sotmetre's a l'estàndard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada